L'Ajuntament conclou que l'edifici de Rodríguez Àries es va ensorrar a causa del mal estat de l'immoble

PALMA DE MALLORCA, 14 Feb. (EUROPA PRESS) -

Els tècnics de l'Ajuntament de Palma que han elaborat l'informe per requeriment judicial per aclarir les causes de l'ensorri de l'edifici al carrer Rodríguez Àries, el 26 d'octubre del 2009, provocant la mort de set persones, han conclòs que l'origen de l'ensorri es troba a l'estat dolent de conservació de l'immoble, i no en deficiències del entorn o del subsòl.

Concretament, els tècnics han detectat que tota la paret de marés de la planta baixa situada al carrer Rodríguez Àries suportava més pes del qual podia, de manera que conclouen que la causa del col·lapse de l'edifici està en la "ruptura fràgil d'un element estructural de l'immoble", en la part de l'immoble situada en la cantonada entre els carrers Rodríguez Àries i Alos.

Així ho ha assenyalat aquest dilluns l'arquitecte que va contractar el consistori per fer-se càrrec d'aquesta investigació, Salvador Joan, qui ha detallat que en 1958, es van construir tres pisos per sobre de la planta baixa de l'edifici (en peu des de 1935), per a la qual cosa a la façana que donava al carrer Rodríguez Àries es va construir a sobre de la paret de marés una corona de formigó armat, que va suportar durant cinquanta anys totes les càrregues dels pisos superiors.

D'aquesta manera, Joan ha remarcat que l'edifici, amb les tres plantes afegides, "va aguantar 50 anys, però va col·lapsar per l'envelliment dels materials i les humitats", i alhora també s'estudia la hipòtesi que algun problema en el forjat de l'edifici també podria haver contribuït a sobrecarregar la paret de marés, que era el fonament de l'immoble.

"L'ensorri es va deure a una acumulació de coses que erraren", ha asseverat, i alhora ha incidit que el problema era de l'edifici i no de l'assentament, ja que "tant el solar, com les dues cisternes que es trobaven a l'immoble no estan col·lapsades". Per a la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Yolanda Garví, això suposa una "tranquil·litat" per a tots els veïns de la Plaza Serralta.

D'altra banda, ha detallat que el formigó utilitzat era "adequat al moment en el qual ha estat construït", mentre que la qualitat de l'acer estava "per sobre dels exigit en l'època".

Cal assenyalar que en els dies successius al sinistre l'Ajuntament ha informat que no havia constància de cap denuncia pel mal estat de l'immoble, que, d'altra banda, no havia passat la Inspecció Tècnica d'Edificació (ITE) perquè no li corresponia per antiguitat.

A L'AJUNTAMENT NO LI CONSTAVA CAP DEFICIÈNCIA

En aquesta línia, Garví ha recordat que aquest edifici "no tenia l'obligació de passar cap inspecció tècnica, ja que l'última llicència d'obra més gran ha estat l'any 1958, de manera que li tocaria passar la inspecció els anys vinents".

A més, ha afegit que el consistori no tenia "constància" de cap deficiència a l'immoble, i alhora ha considerat que si els indicis haguessin estat tan evidents, els propietaris "haguessin donat algun pas", tenint en compte que "els edificis de més de 25 anys poden passar de manera voluntària la inspecció tècnica", que està subvencionada "gairebé al cent per cent per l'Ajuntament".

Tot i això, l'arquitecte encarregat de la investigació ha reconegut que, en principi, i en virtut dels materials recollits després de l'ensorri, "no semblava que l'edifici tingués una simptomatologia externa" que fes preveure el mal estat del material, de manera que, en el cas que s'hagués fet una Inspecció Tècnica, potser no s'hagués evitat l'accident.

Tot i això, ha indicat que "no és fàcil" dir com estava l'immoble en aquell moment, pel que ha dit que, potser, després d'una primera inspecció, el tècnic podria haver avisat que succeïa alguna cosa a l'immoble, arran dels "possibles indicis externs", referint-se així a les esquerdes.

"APARENTMENT NO TENIA CAP PROBLEMA"

En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme ha manifestat que l'edifici estava recent pintat i la façana, "aparentment, no tenia cap problema". Així, ha asseverat que el que va ocórrer ha estat un "gran accident extraordinari" que va afectar concretament a aquest edifici, per les circumstàncies en les quals ha estat construït, de manera que el que va ocórrer "no pot fer-se extensible" a la resta d'immobles que han estat construïts en la mateixa època utilitzant els mateixos materials.

D'aquesta manera, ha comparat l'ensorri de l'immoble amb un accident d'avió, tenint en compte que les causes han estat un "cúmul de circumstàncies", pel que ha dit que "treure hipòtesis que ens condueixin a una situació de pànic està fora de la realitat".

"No hem de llançar un missatge de preocupació cap a tot el municipi de Palma, ja que no arriba a l'1% el percentatge d'edificis que necessita inspeccions tècniques immediates", ha destacat, i alhora ha manifestat que el consistori està "tranquil", respecte a la investigació judicial, a causa que la institució municipal ha fet un treball "dur, ardu i reconegut" per conèixer les causes de l'ensorri.

Per la seva banda, la cap de servei de la Inspecció Tècnica d'Edificis, Catalina Frau, ha remarcat que no tots els edificis de Palma que es van construir en els anys 50 són de les mateixes circumstàncies que l'immoble que es va ensorrar, tenint en compte que a aquest se li han afegit tres pisos a una planta baixa, el que va suposar que els forjats de l'immoble treballessin al límit, fins que no van suportar el pes produint-se així l'ensorri.

Que la causa de la caiguda de l'edifici es va deure al mal estat del mateix ha estat una hipòtesi que es va barallar des del primer moment, tal com van sostenir arquitectes i aparelladors, que van denunciar la "greu deixadesa" en el manteniment de l'edifici per part dels seus propietaris. Els veïns van assegurar després del succés que a l'immoble havia esquerdes "com punys" i que es trobava en molt mal estat.

Després d'una investigació ocular del lloc de l'ensorri, tècnics del consistori van descartar que les causes del mateix es deguessin a problemes en el subsòl, ja que cap edifici adjacent es va veure afectat, i van apuntar que el fet més probable és que es degués al mal estat de la finca.

En el tràgic succés van morir un matrimoni alemany de 60 anys cadascun; un home i la seva filla de 15 anys, els dos mallorquins; i tres ciutadans colombians, dos homes i una dona, mentre que van aconseguir sobreviure la mare de la nena i un home que vivia a la planta baixa.