Les boies ecològiques de Medi Ambient van rebre tants fondejos fins a meitat d'agost com en tot l'any passat

Des de gener fins ara s'han usat aquests recursos en més de 13.600 ocasions, a falta de quatre mesos i mig per acabar 2008

PALMA DE MALLORCA, 21 d'agost (EUROPA PRESS)

Les previsions de fondeig que havia realitzat la Conselleria de Medi Ambient per als nou camps de boies ecològiques repartits per l'arxipèlag balear, corresponent a tot el 2008, es veuran superades previsiblement, ja que a mitjans d'agost ja han aconseguit el volum total d'usos que van obtenir al llarg de tot l'any passat.

Així ho va manifestar avui el director general de Qualitat Ambiental i Litoral, Josep Lliteres, en una trobada amb els mitjans de comunicació celebrada a la seu de la Conselleria, en què va donar a conèixer els resultats fins ara d'aquest programa, adherit al projecte europeu Life Posidònia, qui va destacar que, des de gener fins al 17 d 'agost, s'han realitzat en total 13.684 fondejos en aquests recursos.

En el balanç d'actuacions, Lliteres va destacar que, des del començament de la present legislatura, s'ha incrementat en un el nombre de llanxes pneumàtiques del tipus zòdiac que realitzen les tasques de control dels camps de boies, amb la qual cosa, ara compten amb vigilància diferenciada els dos existents a Formentera, que fins ara venien compartint la mateixa embarcació per a aquestes tasques.

Entre els objectius de Medi Ambient per a aquest any, s'esperava que el volum de fondejos creixés de l'ordre d'un 25 % aquest any, fins a 16.000. Tot i això, el director general va admetre que la previsió havia estat "conservadora", ja que el resultat final serà bastant superior, en faltar encara quatre mesos i mig per comptabilitzar.

Concretament, els camps de boies que van rebre més visites en el que portem d'any van ser els de s'Espalmador (Formentera), amb 2.947 fondejos, i Fornells (Menorca), amb 2.778 comptabilitzats per la Conselleria fins ara. En canvi, l'única infraestructura d'aquest tipus existent a Eivissa, el de Ses Salines, va ser la que menys vegades va ser utilitzat amb 817 ocasions.

A la resta de les illes, l'altre camp menorquí, el de Tamarells/Illa d'en Colom, va admetre 998 fondejos d'embarcacions d'esbarjo; mentre que els quatre de Mallorca van tenir uns resultats que oscil·len entre les 1.543 estades comptabilitzades en el de Cala Blava i les 956 registrades en el de Sant Elm, corresponent altres 1.390 al de Porto Petro i 1.132 més al de Punta Avançada.

A tot això, Josep Lliteres encara va considerar que es podrien sumar perfectament altres 5.000 a 6.000 fondejos en les boies ecològiques no registrats pel servei de control de la Conselleria de Medi Ambient, que es retira cada dia a les 17.30 hores, hora a partir de la qual és molt freqüent --sobretot en aquesta època de l'any-- que moltes embarcacions llencin l'àncora per descansar a la nit.

PROTECCIÓ DE LA POSIDÒNIA

Cal assenyalar que les boies ecològiques tenen com funció i objectiu evitar el [fondeo] lliure d'embarcacions sobre praderies de posidònia oceànica --que no és una alga, sinó que realitza fotosíntesis-- i preservar així els seus hàbitats, que es veuen afectats per l'arrossegament de les àncores i de les cadenes que les sostenen pel fons marí durant els fondejos d'embarcacions a prop de la costa.

D'altra banda, el director general de Qualitat Ambiental i Litoral, qui va considerar que la posidònia oceànica és un "bé essencial" pel mig marí balear, va donar a conèixer els resultats del web site que ofereix informació sobre la funció dels camps de boies ecològiques i la seva situació, que van sumar 12.481 visites en el que portem d'any, 10.593 de les quals van correspondre a Espanya.

A més, mitjançant aquest servei en línia, es van realitzar en el mateix període un total de 2.549 reserves de fondeig --de les quals el 30% va correspondre a s'Espalmador--, xifra que va considerar un "avanç" en el model d'ús pràctic de les noves tecnologies cap al que avança el Govern balear, i que a més afavoreix una "ocupació racional" dels camps de boies ecològiques per part de les embarcacions d'esbarjo.