Manera ja té elaborada una proposta del Pla Financer per a IB-3 que afrontarà el deute acumulat de 150 milions

PALMA DE MALLORCA 22 May. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, ja té elaborada una proposta del Pla Financer per a IB-3, que afrontarà el deute acumulat de 150 milions d'euros a l'ens autonòmic, mentre que durant aquesta setmana, l'Executiu balear també ha avançat "amb força" en l'elaboració del nou model audiovisual, per a la qual cosa hauran d'aprovar-se la Llei de Ràdio i Televisió Públiques i la Llei del Consell Audiovisual.

Així ho ha informat després del Consell de Govern la portaveu, Joana Barceló, qui ha confiat que la setmana que ve, l'executiu compareixerà per explicar els avenços en el 'full de ruta' per al nou model audiovisual d'IB-3, després de les reunions mantingudes al llarg d'aquesta setmana per abordar aquesta qüestió, de cara a complir amb allò establert a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

"Hi ha bastant acord, respecte al Pla d'Estabilitat Financera de la Televisió, que passa per fer front al deute històric i a l'actual i aflorar de manera molt clara els costos de l'administració", va recalcar Barceló, qui ha indicat que s'establirà un nou contracte programa, que haurà d'ajustar-se al pressupost previst per a aquest any.

Precisament, la portaveu ja va anunciar al Consell de Govern de divendres passat que durant aquesta setmana, se n'anaven a reunir les diferents Conselleries amb competències en IB-3, amb l'objectiu de tancar un "gran acord" per construir "entre tots" un nou model de l'ens públic amb "totes les garanties financeres i de pluralitat", després que en els últims mesos hagin fet propostes dels textos jurídics de la nova Llei Audiovisual.

Tot i això, Barceló ja va recalcar que "no té res a veure" el canvi de model d'IB-3 amb un possible canvi en la Direcció de l'ens autonòmic, de manera que l'esmentat 'full de ruta' no estaria relacionada amb el compromís del Govern d'elegir en aquesta legislatura al director general de la ràdio i televisió públiques per una majoria qualificada del Parlament, substituint així a l'actual màxim responsable, Antoni Martorell.