L'arxipèlag també està a la cua del país en "excel·lència educativa"
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 26 Abr. (EUROPA PRESS) -
Balears és la comunitat que presenta la menor eficiència de la despesa educativa, davant de Castella i Lleó, el País Basc i Navarra, que registren les majors taxes, segons un estudi fet per Professionals per l'Ètica, que compara les taxes d'escolarització, graduació i idoneïtat --edat de l'alumnat i curs acadèmic-- amb el cost que destina cada regió per estudiant.
L'informe 'Les polítiques educatives a Espanya: rànquing d'excel·lència educativa', coordinat per Miguel Gómez Agüero, conclou que Castella i Lleó, amb el 59,5%, el País Basc (58,3%), Navarra (53,6%), Madrid (50,2%) i Astúries (47,4%) són les regions més eficients, davant de Balears (18,6%), que és, amb diferència, la menys eficient.
També registren valors baixos d'eficiència en la despesa educativa Castella-La Manxa (20,1%), Canàries (21,7%) i Extremadura (23,7%).
"Hem pogut comprovar que l'educació no és una qüestió de veure qui gasta més, sinó que a més depèn de gestionar bé i de tenir una política educativa adequada i orientada en el temps", ha afirmat Gómez Agüero, que ha posat com a exemple la despesa "petita" que Madrid destina per alumne (1,8% del PIB), però que obté "alts" resultats d'eficiència, mentre que Extremadura (5,8% del PIB) se situa entre les últimes de la taula.
El treball, basat en dades del curs 2008-2009 del Ministeri d'Educació, OCDE, INE i Eurostat, no diferència entre centres de titularitat pública, privada o concertada per calcular l'eficiència de la despesa i situa al 32% la mitjana nacional. "En el numerador estan tots els resultats acadèmics i en el denominador la despesa, de tal forma que una comunitat que gasta molt no té per què tenir bons resultats pel que fa a l'optimització de recursos", ha postil·lat el coordinador de l'estudi.
Entre els indicadors avaluats per aquesta associació, agrupats en nou àrees, destaca l'escolarització de l'alumnat --permanència de l'alumne en el sistema educatiu des dels sis anys-- la dada nacional del qual es manté estable en els 14,5 anys, tot i que persisteixen les diferències entre les comunitats autònomes. Mentre Castella i Lleó supera els 15,5 anys, Balears es situa en 12,2 anys.
Per la seva banda, la taxa neta d'escolarització als 17 anys, que a Espanya de mitjana és del 77,8%, al País Basc és del 95,5% al País Basc i a Balears del 63,3%. Alhora, aquesta mateixa taxa als 18-22 anys, que de mitjana a Espanya és del 26,8%, situa a Madrid en primer lloc (40,5%) i a Balears a l'últim (10,8%).
Les dades referides a la taxa d'alumnes que estan endarrerits respecte al seu curs escolar als 12 anys, i que els autors de l'estudi denominen 'taxa d'idoneïtat', reflecteixen que la xifra més baixa la presenta Catalunya amb un 9,8% d'estudiants d'aquesta edat que no cursen els estudis que els correspon, mentre que Balears presenta una taxa del 25%. Un altre dels indicadors analitzats és la taxa d'abandonament educatiu, on la menor xifra correspon al País Basc, amb un 16%, i Balears la més alta (40,8%).
El pes de l'ensenyament anomenat a l'estudi de 'iniciativa social', referit a percentatge d'alumnes que estudien en centres concertats o privats, també és variable per comunitats autònomes, ja que al País Basc aquest model representa al 50,4% de l'ensenyament i a Castella-La Manxa no arriba al 18%. "Persisteix la diferència de criteris entre les autonomies pel que fa al model educatiu i s'observa que en algunes regions no s'ha facilitat a altres entitats que desenvolupin programes educatius propis", ha criticat Gómez Agüero.
EL PAÍS BASC, LA PRIMERA DEL RÀNQUING
L'informe conclou, després de l'anàlisi de 58 indicadors que el País Basc, Navarra, Castella i Lleó i Astúries encapçalen el 'Rànquing d'excel·lència educativa 2011' de Professionals per l'Ètica, seguides de Madrid, Cantàbria, Aragó, Catalunya, Galícia, la Rioja, Comunitat Valenciana, Múrcia i Extremadura. En els llocs inferiors d'aquesta classificació se situen Andalusia, Castella-la Manxa, Balears i Canàries.
Per la seva banda, el psicopedagog i vocal de la Junta Directiva d'aquesta associació Ramón Novella ha advertit de les "deferències" educatives entre les comunitats autònomes i ha enumerat les propostes d'aquesta entitat per evitar-les. Així ha indicat la necessitat de desenvolupar un 'Pacte Nacional per l'Excel·lència Educativa'; promoure un model "alineat" amb els objectius educatius de la Unió Europea, i basat en les millors pràctiques de cada comunitat; dotar a les conselleries d'Educació de pressupostos addicionals, per situar la despesa pública per alumne en la mitjana europea.
Alhora, Novella ha assenyalat la promoció de projectes educatius fruit d'entitats socials, que facilitin la "lliure elecció dels pares", el foment de 'escoles de pares' i la potenciació de la figura del professor com altres de les propostes de l'organització per a la millora del sistema educatiu. "Aquest informe no pretén enfrontar a les comunitats autònomes, ni a l'educació pública amb la privada i la concertada", ha advertit, per concloure que "l'estat de l'educació a Espanya repercuteix en el conjunt del país, en el seu futur econòmic i en el progrés social".
