PALMA DE MALLORCA, 12 de juny (EUROPA PRESS)
El secretari general del PP, José María Rodríguez, va exigir avui l'Executiu central que Balears rebi anualment entre 500 i 1.000 milions d'euros més de finançament estatal, amb l'objectiu que les illes "deixin d'estar a la cua en inversions", en relació a la resta de Comunitats Autònomes.
En una roda de premsa, Rodríguez ha dit avui que confia que a la reunió de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda, que se celebra a Madrid des de les 13.00 hores, el Govern i l'executiu central estableixin els criteris que siguin "convenients i considerin més oportuns" perquè Balears deixi de ser la Ventafocs de les Comunitats finançades a Espanya".
Així, va assenyalar que a més dels criteris de població i insularitat, les dues administracions han d'adoptar el criteri que "estimin més convenient" perquè Balears percebi el finançament estatal que "li correspon", que, segons la seva opinió, podria fixar-se en una mitjana d'entre 700 i 800 milions d'euros més que no percep actualment, d'acord amb allò establert en la reforma de l'Estatut d'Autonomia.
La Comissió Mixta es va crear el passat 3 de setembre del 2007, en compliment de la Disposició Transitòria Novena de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Balears, que estableix que mentre no es modifiqui la Llei de Règim Especial de les illes, per a la qual cosa hi ha un termini màxim de set anys, aquest òrgan format pel Govern i l'executiu central s'encarregarà de fer un seguiment de les inversions estatals realitzades a l'arxipèlag, que durant aquest període no podran ser inferiors a la mitjana del que es destina a les Comunitats Autònomes de Règim Comú i que el PP xifra en 2.500 milions d'euros.
L'Estatut preveu que per fer front a aquest compromís inversor, el Govern proposarà al Ministeri d'Economia i Hisenda els convenis oportuns per a l'execució dels programes i les accions estatals sobre R+D+I, transports, ports, medi ambient, ferrocarrils, carreteres, obres hidràuliques, protecció del litoral, costes i platges, parcs naturals i infraestructures turístiques.
